Si ens haguéssim de guanyar la vida organitzant viatges, ens moriríem de gana. Aquesta setmana teníem plans per anar cap al nord i hem anat cap el sud.
La família JJV no tenia intenció de sortir i en Cala va fer una proposta que ens va temptar. També va ajudar que cap a la zona de Solsona hi havia previsió de pluges. Tot i el canvi no ens hem lliurat de l'aigua, ni de la neu !!
Finalment la Joaqui ens va trucar i es van apuntar. No es volien perdre l'estreno d'en Cala !
Dissabte a les 9 del matí vam sortir cap a Montblanc i quan faltava poc per arribar la Sílvia va trucar que arribarien una miqueta més tard. Com que nosaltres érem els primers vam decidir parar a la Rifacli (així no ens calia entrar a la població!). Vam esmorzar galetes i la Joaqui va preparar una cafetera amb el nostre cafè (tothom aporta el que pot, jeje). I com no podia ser d'altra manera, ja tenim provisions de galetes i Mistela.
Després de la primera parada tècnica i fer el xafarder a l'auto de la família Cala, vam anar cap a Vimbodí on es pot visitar el museu del vidre. La zona d'exposició la vam veure ràpid, ja se sap amb els nens no es pot parar massa atenció. A baix hi ha un forn i es pot veure com es fan les peces de vidre. Em va cridar l'atenció la facilitat que es pot treballar el vidre i com es fa el broc dels porrons i les gerres. Curiós !!
Quan vam sortir ja tornàvem a tenir gana i després de veure una petita cascada vam anar cap a Milmanda. El castell envoltat de vinyes forma part de les propietats de la família Torres (la dels vins) i dóna nom a un dels seus vins. El camí d'accés (de terra) no va ser impediment per les autos.
Allà els nanos van jugar una estona mentre es preparava el dinar. Cadascú va dinar a la seva auto i després va arribar la “remullada”. Les novetats s’han de celebrar i la millor forma fer-ho al voltant d’una taula. Vam convidar als amics a la saleta de l’autocaravana i allà vam beure cava i menjar pastís.
Després de la sobretaula vam agafar carretera i manta, i cap a Vallbona de les Monges. La carretera no era massa bona, però no ens arruguem per res i fins i tot vam adelantar un tractor !!.
Vam deixar les autocaravanes i vam anar a fer la visita al Monestir. Aquest era el primer cap de setmana que feien l’horari d’estiu i encara vam ser a temps d’entrar. El senyor que ens va fer la visita va prendre força interès tot i que el els membres més joves del grup no mostraven massa interès ( i treien de polleguera als pares !! Jo la primera !!).
Però com que és una sortida per totes les edats, també hi ha esbarjo. El parc del poble va fer les delícies de petits i no tan petits ;-). Les mares vam aprofitar aquesta estona per donar una volteta. Els carrers de Vallbona són costeruts i alguns acaben a la porta d’alguna casa. No són massa il·luminats i si fóssim a Barcelona ni ens plantejaríem de passejar-hi un cop a marxat el sol. Allà vam acompanyar a una veïna a llençar les escombraries. Feia 4 anys que havia deixat Barcelona per anar a viure al poble, i ens va explicar que poc a poc havien anat tancant les botigues que hi havia i que de Maldà els portaven els medicaments i el pa. La població gran més propera és Tàrrega.
Vam tornar amb el grup i ja era una mica tard. Vam començar a preparar sopars i després els homes es van reunir a ca la Joaqui: feien futbol. Havíem matinat, així que les nenes es van adormir de seguida i jo... tampoc vaig tardar massa.
El dia següent no es va llevar massa clar, estava força núvol i feia fred. La família Cala va ser la primera d’aixecar el campament (tenien compromís) i després de les despedides i desitjant retrobar-nos, van marxar cap a Sta. Coloma de Queralt.
La resta vam esmorzar i recollir mentre nevava!!!! Primer va començar a caure una pluja fina, però ràpidament va caure uns bons flocs de neu !!. La neu va durar 10 minuts, però el fred, tot el dia !
Vam pensar que el dia no acompanyava massa i que era millor pensar alguna activitat a cobert. La Sílvia el dia abans ens havia agafat informació sobre la zona a Turisme de Vallbona. Vam trobar un folletó del Museu del Joguet i Autòmats de Verdú i cap allà que vam anar. Quan vam arribar feia poc que havien obert, així que no hi havia massa gent. El museu està situat a la plaça Major i ocupa l’espai de 3 cases. Allà es poden veure joguines dels nostres pares i avis (si eren “ricachons”!!) i un gran nombre de futbolins. També a la primera planta, a les 12, es poden veure en funcionament uns fantàstics autòmats.
El museu és curiós i va bé per totes les edats: els nens es fan un tip de veure joguines i els avis recorden els jocs de la seva infantesa i sobretot, la dels senyoritos.
Quan vam sortir vam donar una volteta pel poble (mentre fèiem el vermut) i vam veure la torre del castell i l’església. Un veí ens va comentar que la talla de la Puríssima havia estat uns mesos exposada a l’Almudena de Madrid.
Amb tot això que ja era la una i vam decidir anar cap a Tàrrega. No teníem molt clar si donaríem un volt per la ciutat, però ja teníem gana i vam posposar la decisió per després de dinar. El Víctor va venir a l’auto mentre acabava de preparar el dinar i es va quedar a menjar arròs amb tomàquet. Quan van acabar,els nanos es van posar a la caputxina a veure una pel.li, i mentre recollia el Jose va dormir una estona (després m’hi vaig apuntar jo). La família JJV també va aprofitar aquesta estona de tranquil·litat. Estàvem parats prop d’un pavelló i tot i que a fora feia molt d’aire dins de les autos entrava un solet molt bó.
Quan va acabar la pel·lícula (La Bella y la bestia), els nens van canviar de casa i van pintar i jugar a escacs mentre que els pares ens vam reunir per fer el cafè i decidir que s’acabava la bona vida per aquest cap de setmana.
La família JJV no tenia intenció de sortir i en Cala va fer una proposta que ens va temptar. També va ajudar que cap a la zona de Solsona hi havia previsió de pluges. Tot i el canvi no ens hem lliurat de l'aigua, ni de la neu !!
Finalment la Joaqui ens va trucar i es van apuntar. No es volien perdre l'estreno d'en Cala !
Dissabte a les 9 del matí vam sortir cap a Montblanc i quan faltava poc per arribar la Sílvia va trucar que arribarien una miqueta més tard. Com que nosaltres érem els primers vam decidir parar a la Rifacli (així no ens calia entrar a la població!). Vam esmorzar galetes i la Joaqui va preparar una cafetera amb el nostre cafè (tothom aporta el que pot, jeje). I com no podia ser d'altra manera, ja tenim provisions de galetes i Mistela.
Després de la primera parada tècnica i fer el xafarder a l'auto de la família Cala, vam anar cap a Vimbodí on es pot visitar el museu del vidre. La zona d'exposició la vam veure ràpid, ja se sap amb els nens no es pot parar massa atenció. A baix hi ha un forn i es pot veure com es fan les peces de vidre. Em va cridar l'atenció la facilitat que es pot treballar el vidre i com es fa el broc dels porrons i les gerres. Curiós !!
Quan vam sortir ja tornàvem a tenir gana i després de veure una petita cascada vam anar cap a Milmanda. El castell envoltat de vinyes forma part de les propietats de la família Torres (la dels vins) i dóna nom a un dels seus vins. El camí d'accés (de terra) no va ser impediment per les autos.
Allà els nanos van jugar una estona mentre es preparava el dinar. Cadascú va dinar a la seva auto i després va arribar la “remullada”. Les novetats s’han de celebrar i la millor forma fer-ho al voltant d’una taula. Vam convidar als amics a la saleta de l’autocaravana i allà vam beure cava i menjar pastís.
Després de la sobretaula vam agafar carretera i manta, i cap a Vallbona de les Monges. La carretera no era massa bona, però no ens arruguem per res i fins i tot vam adelantar un tractor !!.
Vam deixar les autocaravanes i vam anar a fer la visita al Monestir. Aquest era el primer cap de setmana que feien l’horari d’estiu i encara vam ser a temps d’entrar. El senyor que ens va fer la visita va prendre força interès tot i que el els membres més joves del grup no mostraven massa interès ( i treien de polleguera als pares !! Jo la primera !!).
Però com que és una sortida per totes les edats, també hi ha esbarjo. El parc del poble va fer les delícies de petits i no tan petits ;-). Les mares vam aprofitar aquesta estona per donar una volteta. Els carrers de Vallbona són costeruts i alguns acaben a la porta d’alguna casa. No són massa il·luminats i si fóssim a Barcelona ni ens plantejaríem de passejar-hi un cop a marxat el sol. Allà vam acompanyar a una veïna a llençar les escombraries. Feia 4 anys que havia deixat Barcelona per anar a viure al poble, i ens va explicar que poc a poc havien anat tancant les botigues que hi havia i que de Maldà els portaven els medicaments i el pa. La població gran més propera és Tàrrega.
Vam tornar amb el grup i ja era una mica tard. Vam començar a preparar sopars i després els homes es van reunir a ca la Joaqui: feien futbol. Havíem matinat, així que les nenes es van adormir de seguida i jo... tampoc vaig tardar massa.
El dia següent no es va llevar massa clar, estava força núvol i feia fred. La família Cala va ser la primera d’aixecar el campament (tenien compromís) i després de les despedides i desitjant retrobar-nos, van marxar cap a Sta. Coloma de Queralt.
La resta vam esmorzar i recollir mentre nevava!!!! Primer va començar a caure una pluja fina, però ràpidament va caure uns bons flocs de neu !!. La neu va durar 10 minuts, però el fred, tot el dia !
Vam pensar que el dia no acompanyava massa i que era millor pensar alguna activitat a cobert. La Sílvia el dia abans ens havia agafat informació sobre la zona a Turisme de Vallbona. Vam trobar un folletó del Museu del Joguet i Autòmats de Verdú i cap allà que vam anar. Quan vam arribar feia poc que havien obert, així que no hi havia massa gent. El museu està situat a la plaça Major i ocupa l’espai de 3 cases. Allà es poden veure joguines dels nostres pares i avis (si eren “ricachons”!!) i un gran nombre de futbolins. També a la primera planta, a les 12, es poden veure en funcionament uns fantàstics autòmats.
El museu és curiós i va bé per totes les edats: els nens es fan un tip de veure joguines i els avis recorden els jocs de la seva infantesa i sobretot, la dels senyoritos.
Quan vam sortir vam donar una volteta pel poble (mentre fèiem el vermut) i vam veure la torre del castell i l’església. Un veí ens va comentar que la talla de la Puríssima havia estat uns mesos exposada a l’Almudena de Madrid.
Amb tot això que ja era la una i vam decidir anar cap a Tàrrega. No teníem molt clar si donaríem un volt per la ciutat, però ja teníem gana i vam posposar la decisió per després de dinar. El Víctor va venir a l’auto mentre acabava de preparar el dinar i es va quedar a menjar arròs amb tomàquet. Quan van acabar,els nanos es van posar a la caputxina a veure una pel.li, i mentre recollia el Jose va dormir una estona (després m’hi vaig apuntar jo). La família JJV també va aprofitar aquesta estona de tranquil·litat. Estàvem parats prop d’un pavelló i tot i que a fora feia molt d’aire dins de les autos entrava un solet molt bó.
Quan va acabar la pel·lícula (La Bella y la bestia), els nens van canviar de casa i van pintar i jugar a escacs mentre que els pares ens vam reunir per fer el cafè i decidir que s’acabava la bona vida per aquest cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada