Les tres V: Vimbodí, Vallbona de les monges i Verdú.

Si ens haguéssim de guanyar la vida organitzant viatges, ens moriríem de gana. Aquesta setmana teníem plans per anar cap al nord i hem anat cap el sud.
La família JJV no tenia intenció de sortir i en Cala va fer una proposta que ens va temptar. També va ajudar que cap a la zona de Solsona hi havia previsió de pluges. Tot i el canvi no ens hem lliurat de l'aigua, ni de la neu !!
Finalment la Joaqui ens va trucar i es van apuntar. No es volien perdre l'estreno d'en Cala !
Dissabte a les 9 del matí vam sortir cap a Montblanc i quan faltava poc per arribar la Sílvia va trucar que arribarien una miqueta més tard. Com que nosaltres érem els primers vam decidir parar a la Rifacli (així no ens calia entrar a la població!). Vam esmorzar galetes i la Joaqui va preparar una cafetera amb el nostre cafè (tothom aporta el que pot, jeje). I com no podia ser d'altra manera, ja tenim provisions de galetes i Mistela.
Després de la primera parada tècnica i fer el xafarder a l'auto de la família Cala, vam anar cap a Vimbodí on es pot visitar el museu del vidre. La zona d'exposició la vam veure ràpid, ja se sap amb els nens no es pot parar massa atenció. A baix hi ha un forn i es pot veure com es fan les peces de vidre. Em va cridar l'atenció la facilitat que es pot treballar el vidre i com es fa el broc dels porrons i les gerres. Curiós !!
Quan vam sortir ja tornàvem a tenir gana i després de veure una petita cascada vam anar cap a Milmanda. El castell envoltat de vinyes forma part de les propietats de la família Torres (la dels vins) i dóna nom a un dels seus vins. El camí d'accés (de terra) no va ser impediment per les autos.
Allà els nanos van jugar una estona mentre es preparava el dinar. Cadascú va dinar a la seva auto i després va arribar la “remullada”. Les novetats s’han de celebrar i la millor forma fer-ho al voltant d’una taula. Vam convidar als amics a la saleta de l’autocaravana i allà vam beure cava i menjar pastís.
Després de la sobretaula vam agafar carretera i manta, i cap a Vallbona de les Monges. La carretera no era massa bona, però no ens arruguem per res i fins i tot vam adelantar un tractor !!.
Vam deixar les autocaravanes i vam anar a fer la visita al Monestir. Aquest era el primer cap de setmana que feien l’horari d’estiu i encara vam ser a temps d’entrar. El senyor que ens va fer la visita va prendre força interès tot i que el els membres més joves del grup no mostraven massa interès ( i treien de polleguera als pares !! Jo la primera !!).
Però com que és una sortida per totes les edats, també hi ha esbarjo. El parc del poble va fer les delícies de petits i no tan petits ;-). Les mares vam aprofitar aquesta estona per donar una volteta. Els carrers de Vallbona són costeruts i alguns acaben a la porta d’alguna casa. No són massa il·luminats i si fóssim a Barcelona ni ens plantejaríem de passejar-hi un cop a marxat el sol. Allà vam acompanyar a una veïna a llençar les escombraries. Feia 4 anys que havia deixat Barcelona per anar a viure al poble, i ens va explicar que poc a poc havien anat tancant les botigues que hi havia i que de Maldà els portaven els medicaments i el pa. La població gran més propera és Tàrrega.
Vam tornar amb el grup i ja era una mica tard. Vam començar a preparar sopars i després els homes es van reunir a ca la Joaqui: feien futbol. Havíem matinat, així que les nenes es van adormir de seguida i jo... tampoc vaig tardar massa.
El dia següent no es va llevar massa clar, estava força núvol i feia fred. La família Cala va ser la primera d’aixecar el campament (tenien compromís) i després de les despedides i desitjant retrobar-nos, van marxar cap a Sta. Coloma de Queralt.
La resta vam esmorzar i recollir mentre nevava!!!! Primer va començar a caure una pluja fina, però ràpidament va caure uns bons flocs de neu !!. La neu va durar 10 minuts, però el fred, tot el dia !
Vam pensar que el dia no acompanyava massa i que era millor pensar alguna activitat a cobert. La Sílvia el dia abans ens havia agafat informació sobre la zona a Turisme de Vallbona. Vam trobar un folletó del Museu del Joguet i Autòmats de Verdú i cap allà que vam anar. Quan vam arribar feia poc que havien obert, així que no hi havia massa gent. El museu està situat a la plaça Major i ocupa l’espai de 3 cases. Allà es poden veure joguines dels nostres pares i avis (si eren “ricachons”!!) i un gran nombre de futbolins. També a la primera planta, a les 12, es poden veure en funcionament uns fantàstics autòmats.
El museu és curiós i va bé per totes les edats: els nens es fan un tip de veure joguines i els avis recorden els jocs de la seva infantesa i sobretot, la dels senyoritos.
Quan vam sortir vam donar una volteta pel poble (mentre fèiem el vermut) i vam veure la torre del castell i l’església. Un veí ens va comentar que la talla de la Puríssima havia estat uns mesos exposada a l’Almudena de Madrid.
Amb tot això que ja era la una i vam decidir anar cap a Tàrrega. No teníem molt clar si donaríem un volt per la ciutat, però ja teníem gana i vam posposar la decisió per després de dinar. El Víctor va venir a l’auto mentre acabava de preparar el dinar i es va quedar a menjar arròs amb tomàquet. Quan van acabar,els nanos es van posar a la caputxina a veure una pel.li, i mentre recollia el Jose va dormir una estona (després m’hi vaig apuntar jo). La família JJV també va aprofitar aquesta estona de tranquil·litat. Estàvem parats prop d’un pavelló i tot i que a fora feia molt d’aire dins de les autos entrava un solet molt bó.
Quan va acabar la pel·lícula (La Bella y la bestia), els nens van canviar de casa i van pintar i jugar a escacs mentre que els pares ens vam reunir per fer el cafè i decidir que s’acabava la bona vida per aquest cap de setmana.

Esquí de fondo y la Corrida 21 y 22 de enero

El sábado día 21 nos levantamos tempranito, ¡nos íbamos a esquiar!. A las 7 de la mañana habíamos quedado en la gasolinera de la C-58 y nos retrasamos 5 minutillos ¡los semáforos!. Emprendimos el camino hacia las pistas de Tuixen-La Vansa y gran parte del trayecto lo hicimos de noche. Pasado Manresa y un rato antes de llegar a Solsona, empezó la niebla, que no nos abandonó hasta casi pie de pistas. ¡Me ahorré de ver los precipicios!. Pasado Sant Llorenç de Morunys y a medida que íbamos subiendo la niebla se disipó y llegamos a Tuixen con un tiempo estupendo: hacía un sol precioso. Antes de empezar nuestro día de esquí era necesario cargar pilas, así que desayunamos y luego a hacer cola para los forfaits y el material. Todos nos atrevimos con el esquí de fondo:
Como éramos novatos, el primer contacto con el esquí de fondo fue una pista verde, y realizamos TODOS el circuito sin demasiados problemas, aunque el tiempo empleado fue considerable: aprovechamos para mirar el paisaje (¡vaya excusa!).
Hicimos una segunda ronda y Jose (Paco calvo para los amigos) se atrevido con una pista azul de 5 Km. y además convenció al otro Jose (el mío) para que lo acompañara en una segunda incursión. Las mujeres nos quedamos con los niños y el calor de las autos, y preparamos la comida. Los maridos deportistas llegaron a las 16:30 muertos de hambre y hechos polvo (aunque no lo quieran reconocer, ya no tienen edad para excesos).
Después de devolver el material, comer un buen plato de macarrones y tomar un café calentito, emprendimos la bajada. La carretera estaba bastante bien, aunque empezaba a esconderse el sol y pronto se helaría. El camino era distinto al de ida y después de dejar atrás Sant Llorenç, nos dirigimos hacia Berga, ¡vaya carretera! Estuvimos casi 2 horas de curvas, menos mal que las niñas estaban dormidas. Llegamos a Berga sobre las 7 y después de comprar para la cena, vimos que la carretera estaba bastante despejada. Así que emprendimos la marcha hacia Puig-Reig para pasar la noche allí. Fuimos a parar justo donde se celebraba la fiesta al día siguiente, era un lugar tranquilo e iluminado. Aparcamos y empezamos a preparar la cena, y después a dormir, que habíamos madrugado y el cuerpo ya no daba para más.
El domingo empezó a las 6: un primer petardo nos anunciaba que la fiesta estaba cerca. Y a las 7 nos lo volvió a recordar otro. Y a las 8. A las 9 el aviso fue más sonoro: una traca. Cruzamos la calle y fuimos hacia el puesto habilitado para el reparto de butifarras, blanca y negra, calentitas, y Jose, además, nos trajo churros. Lastima que el día estaba tapado y el frío era considerable, no pasamos de 3 grados en toda la mañana. En el descampado que teníamos al lado estaban los burritos que nos acampañaron durante nuestra estancia en Puig-Reig.
En la plaza Nova estaban concentradas las actividades de La Corrida que se organizaban ese día. Durante la mañana hubo una demostración de elaboración de embutidos y pudimos ver como se hacían artesalmente las butifarras, la llonganissa y todos los productos que se pueden elaborar con el cerdo. Los niños jugaron un rato en el parque y mientras esperábamos la cercavila, aprovechamos para acercarnos a la iglesia del pueblo: hay dos edificios, uno más moderno y muy original, y otro antiguo que creo recordar era del siglo XII (¿?).
Cuando bajamos ya estaban el hereu y la pubilla esperando al banderer en la puerta del ayuntamiento. Se hizo la entrega del estandarte al banderer y empezó la cercavila: los caballos, burros y percherones estuvieron acompañados por los gigantes del pueblo y varias bandas y coblas ponían la música al desfile.
Después compramos coca para la merienda y escuchamos un poco las sardanas mientras los niños jugaban otro ratito en el parque.
La mañana ya había pasado, así que ya tocaba preparar la comida. Los primeros fueros la juventud y para que los padres pudiéramos comer un poco más tranquilos, después los “encerramos” en una autocaravana. La sobremesa de los mayores se juntó con la merienda de los pequeños y terminamos todos juntos comiendo coca.
Después, ya sólo nos quedaba recoger y esperar la próxima salida, ¡que ganas que llegue el fin de semana!

Vinarós-Peníscola (3-4 desembre 2005)

El dissabte dia 3, cap a les 7:30 vam sortir des de Sabadell cap a Peníscola. Vam agafar l’autopista AP-7 en direcció Tarragona. A l’arribar a Amposta vam deixar l’autopista i vam anar cap a Sant Carles de la Ràpita, i al port vam esmorzar. Aquest cop no hem visitat la ciutat, deixant-la pendent per una altra escapada al Delta de l’Ebre. Reemprenem la marxa cap a Vinaròs per la carretera N-340 i a l’arribar a la ciutat ens dirigim cap el port (l’oficina de Turisme ens recomana que estacionem a aquella zona. Parem a un lloc, pero un veí del poble ens recomana que el deixem en un altre (molt amable).
Allà al port vam poder veure com treien el peix d’entre les xarxes i com netejaven les barques després de la nit de feina.
Des d’allà, i pel passeig Marítim, ens apropem a la zona antiga de la ciutat. Passegem pels carrers, i visitem el mercat i l’Església Arxiprestal de Ntra.Sra. de l’Assumpció.
A 6 km de Vinaròs trobem l’ermita de Ntra.Sra. de la Misericòrdia i S.Sebastià, dedicada als patrons de la ciutat. A més de visitar l’ermita, des d’allà es pot contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques de la zona i es pot aprofitar per dinar a la zona de picnic que envolta el recinte (Les Carrasques).
Fem un cafetó al bar L’Ermita i des d’allà accedim a l’església. Fem una breu visita i ja ens dirigim cap a Peníscola. Passem per dins de Benicarló i seguim per la costa . Ja trobem les indicacions per arribar al pàrking les Moreras: està darrera mateix de l’Hotel Casablanca i a 1 minut de la platja i la parada del bus (llum i aigua, i tot això per 7,50eur). Aparquem i després d’aposentar-nos anem cap a la zona antiga.
Tota aquesta nova zona turística està unida amb la històrica per un fantàstic passeig i des d’on estem nosaltres hi ha 4 km de recorregut. Les nenes fan tota la passejada i un cop allà decidim deixar la màgia del castell i els carrerons per l’endemà. Mirem el port i fem fotos de la platja.
Com que comença a refrescar i la “patejada” és considerable, agafem l’autobús. Després d’un recorregut de menys de 10 minuts, arribem al pàrking. Quan vam arribar al migdia hi havia 3 autocaravanes, ara ja en som 7.
Preparem el sopar, veiem la tele i com que hem matinat, anem a dormir aviat. Abans però, la Maria ens ha donat un bon ensurt: ha caigut de la caputxina, però tot ha quedat en 4 plors.
L’endemà al matí, cap a les 8, ja es desperta la primera, així que aprofitem per llevar-nos (deixem fer una mica el mandra al Jose). Esmorzem, recollim una miqueta i anem a buscar l’autobús. A les 10:30 ja som al casc antic i iniciem la visita. Pugem pels carrerons, veiem el mar, fotografiem el far, les pedres i tot el que és fotografiable i fem la visita al castell del Papa Luna.
La visita no és guiada, però amb les explicacions que hi ha a l’entrada de cada estança, es podem fer una idea aproximada de com deuria ser la vida allà adins. Les vistes són meravelloses i el mar contagia serenor (cosa difícil si vas acompanyat de dos bitxos).
Aprofitem per visitar una exposició sobre pirates que hi ha a una de les sales del castell: els hi fa una miqueta de por tots aquells personatges sinistres (i són ninos!!).
La baixada la fem des de l’altre costat (la banda interior) que també és força bonica, però menys espectacular. Agafem l’autobús (no tenim ganes de caminar) i tornem cap a l’AC. Com que és quasi la una i no és ni aviat ni tard, decidim recollir les coses, començar a pujar i dinar pel camí. Mentre ho fem, algú ens pregunta si som de Campingsalon. Ha vingut a veure’ns Pegaso!!. Ens fa molta il·lusió, estem xerrant una estona i ja quedem per més endavant de fer una altra escapadeta.
Ja tot recollit i net, carretera i manta cap a Sabadell. Dinem a una àrea de l’autopista i fem ruta cap a casa.